dimecres, 28 de gener del 2009

PROPUESTA DE LA APR

Con el tenor literal siguiente:”

Registros en congrua – Salaria Mínimo Interprofesional.

Resto de los Registros – subida de un 17% de los salarios mínimos garantizados actuales, lo que representa: 1.362'62€ para el Oficial; 1.107'29€ para el Auxiliar 1ª; 979'52€ para el Auxiliar 2ª.
Aparte se les daría un seguro de vida como medida social un seguro de estudios para los hijos, a cambio quedaría el porcentaje 70/30, todo ello regularizable trimestralmente.



Como veis, poco hay que comentar, seguimos en “Martes y 13, hoy 27”.

La discusión fue dura, se nos dijo que esta propuesta era muy similar al convenio de Notarias, es muy posible, pero hay que preguntarse que central Sindical de cuatro letras firmo el convenio de Notarias, los mismos que ahora parecen cercanos a la propuesta citada.

Pusimos sobre la mesa que si querían fijar estos mínimos liberaran al 40% de la cuota empresarial, de la Seguridad Social, de la cuota colegial y de los alquileres, en cuyo caso se reducirán a los efectos de la Crisis sobre el personal.

Todo esto se les repitió que era una medida puntual mientras dure la crisis. Lo ven muy difícil de suscribir pero en cualquier caso el próximo día 10 de febrero, habrá una respuesta.

A sus afirmaciones de que esta propuesta sería aceptada por el personal de los Registros en su gran mayoría os pedimos que la próxima encuesta, que enviará CSI-CSIF – SIOYA, sea contestada por todos los Registros.

Os seguiremos informando.

dimecres, 14 de gener del 2009

LA REUNIÓN QUE NUNCA EXISTIÓ - LA REUNIÓ QUE MAI VA EXISTIR

El día 17 de diciembre entramos en un sueño dulce de esperanza, ayer –fijaros en la fecha- "Martes y 13", vino un amargo despertar, lamentamos enormemente que el sueño que tuvimos el 17 de diciembre haya durado tanto tiempo sin darnos cuenta que estábamos volando sobre un cielo inexistente.

Lo que el 17 de diciembre era razonable y asumible, ahora es inalcanzable y en cualquier caso requiere dos cosas:

1.- Aprobación por una asamblea posterior.

2.- Pagar un precio por los mínimos concedidos ("Ese precio es abandonar de una manera o de otra el Sistema de Participación, poniendo topes o fijándola en función de criterios objetivos de nº de documentos,…etc.").


En resumen se le pide al trabajador que si quiere conseguir algo pague dinero por ello, esa es la respuesta a esta pregunta - ¿Que nos dan a cambio? – Como si el esfuerzo, trabajo, dedicación, actitud, protección, lealtad y servicio más allá de la obligación, no fuera suficiente precio.

Lo que era gratitud por la actitud demostrada en el mes de diciembre, lo que era reconocimiento a los servicios prestados en las oficinas, lo que era en suma una enorme valoración a la lealtad y aptitud mas allá de lo laboral y humanamente exigible se ha convertido en una equiparación a la categoría 3 de los funcionarios de la Administración (a pegar sellos, vuelva usted mañana, dolores de espalda y cabeza, me voy hacer la compra), que cruel despertar a un sueño del que, por habernos dormido, OS PEDIMOS PERDÓN.

Los mínimos que solicitamos se quieren someter a un baremo a la baja en determinados Registros y siempre a cambio de un tope a un régimen de participación.

Lo más triste de la situación es que fue la abogada (no los Registradores) asistente en la reunión quien hacia las equiparaciones del Personal de los Registros a las personas que trabajan en la Administración cogiendo como único punto de similitud los títulos exigibles para ocupar los puestos de trabajo, no las tareas que en uno y otro lugar desempeñan, es como partir de cero.

Insistimos hasta la extenuación en un acuerdo puntual, limitado en el tiempo (duración de la crisis) de unos mínimos garantizados dignos, al margen de la negociación del contenido del nuevo convenio. La parte empresarial no se sintió con facultades suficientes para llegar a este acuerdo.

SE NOS COMENTÓ QUE LOS INTEGRANTES DE LA MESA DE LA PARTE EMPRESARIAL TENDRIAN UNA REUNION CON EL DECANO DEL COLEGIO, ESTANDO PRESENTE EL PRESIDENTE DE LA APR, CON EL FIN DE ENCONTRAR UNA PROPUESTA QUE ENCAJE CON LA SOLICITUD DE LA PARTE SOCIAL. EL PRÓXIMO DIA 27 DE ENERO HABRÁ UNA RESPUESTA O UN ENCAJE QUE PUEDA SER ASUMIDO POR AMBAS PARTES.

De no ser así, la parte social tendrá que buscar, a partir de esa fecha, que medios utiliza para lograr una retribución digna para TODOS LOS MIEMBROS DEL PERSONAL DE LOS REGISTROS, sin que suponga renuncia alguna (precio) a nuestras justas peticiones.

Las últimas palabras en la mesa de negociación de la parte social, fueron las siguientes: LES PEDIMOS UN ACUERDO DE SALARIOS MÍNIMOS GARANTIZADOS DURANTE EL PERIODO DE CRISIS (UN AÑO O SIMILAR), DESVINCULADO DEL RESTO DEL CONTENIDO DE LA PARTE RETRIBUTIVA DEL FUTURO CONVENIO.

SÓLO UNA MEDIDA ANTICRISIS.

__________________________________________________________________________________




El dia 17 de desembre vam entrar en un somni dolç d’esperança, ahir –fixeu-vos en la data- "Dimarts i 13", vam tenir un despertar amarg, lamentem enormement que el somni que vam tenir el 17 de desembre hagi durat tant de temps sense que ens haguem adonat que volàvem damunt d’un cel inexistent.


El que el 17 de desembre era raonable i assumible, ara és inabastable i en tot cas requereix dues coses:

1.- L’aprovació per una assemblea posterior.

2.- Pagar un preu pels mínims concedits -"Aquest preu és abandonar d’una manera o altra el sistema de participació, posant-hi límits o fixant-lo en funció de criteris objectius de número de documents, etc..."-.

En resum, se li demana al treballador que si vol aconseguir alguna cosa ho pagui amb diners, aquesta és la resposta a la pregunta: Què ens donen a canvi? Com si l’esforç, el treball, la dedicació, l’actitud, la protecció, la lleialtat i el servei més enllà de l’obligació, no fos un preu suficient.


El que era gratitud per l’actitud demostrada el mes de desembre, el que era reconeixement als serveis prestats a les oficines, el que era en definitiva una enorme valoració a la lleialtat i aptitud més enllà del que laboralment i humana és exigible, s’ha convertit en una equiparació a la categoria 3 dels funcionaris de l’administració (enganxar segells, el vuelva usted mañana, mals d’esquena i de cap, el me’n vaig a comprar). Quin despertar més cruel d’un somni del que, per haver-nos adormit, US DEMANEM PERDÓ.


Els mínims que sol·licitem es volen sotmetre a un barem a la baixa en determinats Registres i sempre a canvi d’una data límit al sistema de participació.


El més trist de la situació és que va ser l’advocada (no els Registradors) assistent a la reunió qui equiparava el personal dels Registres amb els treballadors de l’Administració agafant com a únic punt de semblança els títols exigibles per a ocupar els llocs de treball, no les tasques que en un lloc i en l’altre exerceixen, és com començar de zero.


Vam insistir fins a l’extenuació per arribar a un acord puntual, limitat en el temps (durada de la crisi), d’uns mínims garantits dignes, al marge de la negociació del contingut del nou conveni. La part empresarial no es va sentir amb facultats suficients per arribar a aquest acord.


SE’NS VA COMENTAR QUE ELS INTEGRANTS DE LA MESA DE LA PART EMPRESARIAL TINDRIEN UNA REUNIÓ AMB EL DEGÀ DEL COL·LEGI, ESSENT-HI PRESENT EL PRESIDENT DE L’APR, AMB LA FINALITAT DE TROBAR UNA PROPOSTA QUE ENCAIXI AMB LA SOL·LICITUD DE LA PART SOCIAL. EL PROPER DIA 27 DE GENER HI HAURÀ UNA RESPOSTA O ENCAIX QUE PUGUI SER ASSUMIT PER LES DUES PARTS.


Si no és així, la part social haurà de buscar, a partir d’aquesta data, quins mitjans utilitza per aconseguir una retribució digna per a TOTS ELS MEMBRES DEL PERSONAL DELS REGISTRES, sense cap mena de renúncia (preu) a les nostres justes peticions.


Les últimes paraules de la part social a la mesa de negociació van ser les següents: ELS DEMANEM UN ACORD DE SALARIS MÍNIMS GARANTITS DURANT EL PERÍODE DE CRISI (UN ANY APROXIMADAMENT), DESVINCULAT DE LA RESTA DEL CONTINGUT DE LA PART RETRIBUTIVA DEL FUTUR CONVENI.


NOMÉS UN MESURA ANTICRISI.